Coses del túnel

No s'entén. Mentre la inflació es menga les rendes, i la sequera i el canvi climàtic posen en evidència la manca d'inversions, les grans empreses es lucren amb cada nova crisi. És el sector de l'aigua, on els fons d'inversió han garantit una rendibilitat del 10% els darrers cinc anys, l'energia, on les tres grans elèctriques espanyoles van apuntar l'any passat un benefici de 7.500 milions d'euros, i, de manera destacada, el sector financer. Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Bankinter van guanyar, el 2023, més de 26.000 milions. Es diu aviat. Però son 4.000 milions més del que el pressupost estatal dedicà l'any passat a la indústria, energia, infraestructures i ecosistemes resilients, o més de la meitat del pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya, que atén una població de 8 milions de persones.

És cosa de bojos. Fa un any, el món de les finances es contagiava de nou del pànic per la caiguda del Silicon Valley Bank i la situació de calamitat del abans insigne Credit Suïsse, conjurant en l'horitzó immediat un nou rescat com el que ens costà, el 2011, ni més ni menys que 70.000 milions. Però avui, tan sols un any després si arriba, els beneficis fan saltar de nou totes les costures. La situació ha arribat al punt que, així fonts vinculades al BCE; el banc central s'està plantejant la possibilitat d'enviar psicòlegs/es als Consells d'Administració per tal d'evitar que aquests es facin els 'bojos' i enganyin als inspectors. Molt malament ha d'estar la cosa quan la màxima autoritat financera europea considera necessari desemmascarar conductes impostades per part de consellers i conselleres que no estarien sinó per tal de cobrir l'expedient, i de pas, omplir-se les butxaques.

Que el nivell assolit té quelcom de malaltís, ho delaten els propis instruments i indicadors amb els que s'ha dotat el sistema financer. Així l'indicador de la CNN Fear & Greed Index (índex de la cobdícia y de la por) es situà recentment en els 75 punts, el que trasllada que el mercat de valors als EEUU ha assolit la situació "d'avarícia extrema". Que l'avarícia comporti bogeria, no és prou evident. Tampoc ho és que en un context com aquest, no fos més apropiat enviar als consells d'administració inspectors/es fiscals en comptes de psicòlegs/es. El que de cap manera s'hauria de descartar és que no siguin tan sols els consellers i conselleres els que experimenten una certa alienació, sinó que sigui també el sistema el que estigui patint d'una disfuncionalitat profunda que pot acabar per ofergar-lo en les seves pròpies contradiccions, arrossegant-nos a tots i totes de pas.

Per buscar una imatge, la que més s'adequaria seria potser, la d'un capitalisme que pateix el que es coneix com 'efecte túnel'. Aquest es defineix com l'estretament gradual del camp de visió que pateix un conductor quan augmenta la velocitat. Comporta la pèrdua del camp de visió de tot allò que passa al voltant, com si ens sumíssim en l'interior d'un túnel obscur. Sembla plausible que sigui precisament aquest efecte, el que, preses d'una velocitat financera de vertigen no tan sols afecta als principals responsables de l'economia, sinó també al propi sistema.... I és de témer que darrera d'aquest túnel no ens esperen els nostres éssers estimats per a abraçar-nos i acollir-nos en el sí plàcid de l'eternitat, sinó que la davallada i el viatge comportaran una patiment extrem com el que ja pateixen masses persones en les guerres, la misèria i dependència que genera un sistema econòmic i financer embrutit i desbocat.

Sens dubte la prova més palpable de la creixent 'bogeria' del sistema sigui la condició mental o moral d'aquells que ens lideren. Ja sigui en l'àmbit de la política, amb personatges com Trump, Milei o Johnson, o en el de l'economia, amb grandíssims 'experts' en distreure'ns amb les seves excentricitats mentre dissenyen el futur d'un món que potser no mereixi la pena de ser viscut, el que prima no és la imatge de l'equilibri o de la saviesa, sinó la fanfarroneria més infantil i una visceralitat que esdevé patètica. Potser la guerra, la desertització i l'autodestrucció final siguin la solució a la bogeria. Però sempre ens quedarà el dubte de perquè no es van suïcidar ells? Quina és la cordura que els convida a arrossegar-nos amb ells? Cosetes del túnel.