La 'festa' de la collita

L’onze de novembre de l’any 1620, els 102 pelegrins que s’havien embarcat al Mayflower, arribaven, després d’un viatge amb molts trasbalsos, a la costa de Massachusets, al sud de Boston. Passat un hivern especialment cru, a l’any següent, els 53 puritans i puritanes supervivents celebraven amb 90 natius americans, la festa de la collita, que havien sembrat i recollit gràcies al coneixement i ajut dels indígenes. Així se situava el pròleg del que avui és una de les principals festes del calendari als EEUU, el dia d’acció de gràcies, que es festeja, des de 1789, el quart dijous de novembre, i que dona pas, al dia següent, al divendres negre, convertit ja en una fita comercial globalitzada. Paga la pena retenir què, a l’origen d’aquesta efemèride tenen especial significació dos elements: la celebració de la collita, però també l’arribada dels pelegrins anglesos al que es donaria a conèixer com el ‘nou món’.

El ‘negre’ del ‘black Friday’ te un origen més modern. Se situa en la densitat del trànsit que es donava després del dia d’acció de gràcies, però també per ser el moment de l’any on la comptabilitat dels comerços passava del vermell al negre. D’una o altra manera, el que esdevé sorprenent és com, en relació al que succeí a Plymouth Plantation fa gairebe 400 anys, els termes de l’equació s’hagin invertit. Avui el darrer divendres de novembre ja no és el dia de la ressaca de la celebració de la collita, sinó la fogonada mercadotècnica que anuncia l’incipient collita del gran comerç, que es prolonga des de la setmana negre fins les rebaixes de gener. En aquest sentit cal destacar que en moltes d’aquestes empreses, el 40% de la facturació es concentra en aquest període, i que la contractació al sector augmenta en prop d’un 75% si ho comparem amb la mitjana de la resta de l’any.

No suposa cap novetat mercantilitzar la celebració de dies assenyalats per a la població, i, de fet, aquesta estratègia comercial no difereix d’aquella que va utilitzar l’esglèsia catòlica quan incorporà al seu calendari festes paganes com els solsticis. El que sí sembla innovador és la concentració en un període cada vegada més intens, d’una campanya comercial que incrementa vendes i ocupació en la lògica d’una economia d’escala que optimitza ingressos i despeses, a costa de l’estabilitat dels contractes i de les capacitats del petit comerç. Així tan sols els contractes de posada a disposició gestionats per empreses de treball temporal suposaran aquesta campanya gairebé el 30% dels signats al llarg de tot el 2017. La festa de la collita es tradueix així per a moltes multinacionals en el negoci de l’any, mentre que per a moltes persones es converteix en feina, tot i què, gairebé sempre, en feina precària, intensiva i mal pagada.

La qualitat de l’ocupació s’ha deteriorat cada vegada més per la vocació per concentrar la força de treball en moments o parts de la cadena de valor que permeten una ràpida maximització dels beneficis. És el vell somni dels contractes a disposició, la temporalitat i estacionalitat dels quals respon a la voluntat de dimensionar de manera dinàmica l’amplada de les plantilles en funció de l’evolució del compte de resultats. Així, l’any passat, un de cada tres contractes temporals (el 87% del total) signats a Catalunya era igual o inferior a set dies, i, d’aquests, el 85% es corresponia amb treballs al sector serveis. Tal i com mostra l’informe anual del comerç detallista, elaborat per l’Observatori català del Mercat de Treball, dos de cada tres d’aquestes feines al comerç eren ocupades, el 2017, per dones, i, de 2016 a 2017, l’ocupació dels menors de 30 anys es va incrementar en un 15,6%.

L’any passat, per primera vegada des de l’any 2014, l’evolució de les vendes al comerç es va reduir, probablement per l’alentiment econòmic que comporta la incertesa promoguda pel govern dels EEUU (bressol per cert de les estratègies agressives de venda), però també pel impacte evident que tenen els salaris minvants sobre la capacitat de la nostra demanda interna. La compra impulsada i compulsiva no tan sols comporta en aquest sentit unes condicions insuportables pels professionals del comerç, com denuncia la federació de serveis de CCOO, sinó que no dota de la necessària estabilitat a l’ocupació i estructura de la demanda interna. Per molt que el màrqueting vulgui vendre aquesta economia de saldos com una ganga, rere els eslògans i la parafernàlia no s’amaga sinó una estratègia semblant a la de l’agricultura intensiva, que se centra tan sols en la collita, i s’oblida de la qualitat del sòl.

Escriu SlavoyZizek en una publicació recent què “Donat que a la nostra societat la lliure elecció s’eleva a valor suprem, el control i dominació social ja no poden aparèixer com quelcom que coarta la llibertat de cadascú: han de presentar-se (i preservar-se) com l’experiència mateixa dels individus en tant que éssers lliures”. Avui la llibertat dels que cobren poc és la de comprar barat. Quelcom que impulsa el puritanisme del mercat, els efluvis del qual ens retornen planejant per sobre de l’Oceà Atlàntic, i ens amenacen amb què, finalment, no se’ns quedi cara d’indis a 3 o 4 (sic), sinó que acabem per ser indis i índies tots plegats.