Formar per a transformar

A CCOO de Catalunya el compromís amb la formació té nom propi i una història que aquests dies suma ja 25 anys. Qui dona nom a la Fundació, ens va deixar en un moment de forts canvis, poc després d’una olimpíada que alterà l’ànima i la cara de la nostra ciutat. Ho va fer massa aviat, amb 45 anys viscuts amb la intensitat que imposen el compromís i la lluita quan del que es tracta és de transformar la societat, per tal de fer-la més amable i justa. També aquest darrer quart de segle ha estat intens, amb la nostra incorporació al projecte europeu, l’experiència demolidora d’una gran recessió, una pandèmia global, l’esclat de la inflació i ara una guerra que estén arreu por i incertesa. Al llarg d’aquests cinc lustres no hem deixat de formar persones ni hem deixat d’aprendre. Perquè aprendre va estretament lligat al canvi. Al que ens ve donat per la tecnologia, l’economia o la política, però també al que ens imposem nosaltres mateixos per tal de millorar com a persones i com a professionals. Si avui, que sumem 25 anys d’il·lusió i d’experiència, mirem al nostre voltant, veurem que la transformació no s’ha aturat i que el canvi es perpetua i continua multiplicant-se en totes les dimensions de la nostra vivència social i laboral.

Avui quan parlem de canvi parlem de transició. En l’àmbit de la tecnologia, on l’automatització, la digitalització o la intel·ligència artificial converteixen en obsolescents professions i tècniques. En l’àmbit de la naturalesa, on l’escalfament global, l’esgotament de les matèries primeres o la pèrdua de biodiversitat ens recorden que no tenim temps a perdre amb especulacions o excuses, perquè hem d’afrontar, sí o sí, un canvi en el nostre model productiu, però també en els nostres hàbits i costums. Davant aquesta transició peremptòria e inajornable, des del sindicat exigim que treballem perquè sigui una transició justa. Que es reparteixin les càrregues i responsabilitats per fer-hi front. Poden quedar-se obsolescents les professions i les tecnologies, però no podem permetre que siguin obsoletes les persones. Per això ens hem d’anticipar: Ampliant i adaptant els nostres coneixements i competències. Garantint que ningú quedi enrere. Aprofitant la transformació laboral i professional que facilita el canvi tecnològic per tal de superar feines repetitives, perilloses, insalubres o doloroses. Anticipar i acompanyar el canvi significa en primer lloc orientar, formar i qualificar a les persones treballadores, i això és al que es dedica des de fa vint-i-cinc anys la Fundació Paco Puerto.

Però hi ha també altres transformacions que reclamen d’un paper destacat de la formació en la nostra acció sindical i que situen l’eina que tenim en la Fundació en un lloc privilegiat. Tot i que per via de la reforma laboral haguem aconseguit reduir l’atur i millorar les condicions laborals, ens trobem que al nostre país esdevé gairebé impossible baixar d’una taxa d’atur del 10%. Hi té a veure la manca de qualificació que fa que, tot i la demanda creixent per part de les empreses, no hi tinguin cabuda moltes persones sense competències reconegudes, especialment les que son discriminades per tenir més de 45 anys. La formació permanent és la única garantia per garantir a aquests treballadors i treballadores una oportunitat. Més encara quan l’ascensor social fa molts anys que està aturat i rovellant-se al soterrani. Avui, fins i tot més que fa 10 i 15 anys, la pobresa s’hereta, i els fills i filles de llars amb pocs recursos tenen moltes més possibilitats de romandre en la precarietat. Per aquesta raó la formació i especialment la formació al llarg de la vida son una eina clau en una transformació que ens ha de permetre assolir més cohesió, justícia i progrés social.

Hi ha hagut un esforç legislatiu important al llarg dels darrers tres anys tant a nivell de l’estat com al Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya per tal de disposar el marc normatiu que faciliti la transformació. La llei d’ordenació i integració de la FP, la de Formació al Treball, els acords en el marc del Diàleg Social o l’Acord Interprofessional de Catalunya prioritzen i ordenen la formació professional. L’objectiu sembla clar: Incrementar la productivitat i el valor afegit del nostre teixit productiu, alliberar recursos per guanyar en qualitat de vida i de treball, garantir aquesta transició justa que necessitem per disposar d’un horitzó més sostenible. Però malgrat els avenços en el marc normatiu i l’increment progressiu dels recursos públics, serà molt difícil que fem de la formació una palanca de canvi i transformació si no l’acompanyem des de l’acció i l’organització sindical. Ja sigui en l’àmbit de la negociació col·lectiva o des de la interlocució als centres de treball, cal garantir que les polítiques de formació responguin als interessos de les persones treballadores, tant en el contingut com en les formes.

La resolució del XIIè congrés: Formar per un futur més just, sostenible i feminista, aprovat amb un gran consens, en dona algunes claus que ara hem de traslladar a la realitat. Cal capacitar i engrescar als delegats i delegades perquè defensin els drets de formació al centre de treball i en el marc dels convenis col·lectius. Si aconseguim intervenir en els plans de formació per decidir quines son les formacions que necessitem, si garantim que els nostres companys i companyes puguin aprofitar els permisos de formació establerts per llei, i que han d’ajudar a fer possible conciliar vida, formació i treball, podrem desplegar tot el potencial transformador de la formació.

Si hi som presents en l’acompanyament de la formació al centre de treball des del seu inici, al costat de les persones aprenents que s’incorporen al món del treball per via de la formació dual, si ens hi mantenim al llarg de tota la seva vida laboral, tindrem la força necessària per avançar en la democratització de l’economia i en assolir una societat més justa. Per fer-ho comptem amb l’eina amb la que ens vam dotar fa vint-i-cinc anys, una fundació que porta el nom d’un dels nostres, i que és la millor aposta per convertir la formació en una palanca de veritable transformació social i econòmica.