Segona volta

Publicat a 'El Periódico' el 26.04.2022



La inflació interanual registrada al març (9,8%) ha obligat al Banc d’Espanya a revisar les seves projeccions trimestrals. En relació a la previsió de desembre, la de l’increment del PIB pel 2022 es redueix en gairebé un punt (4,5%), i la corresponent a la inflació es dobla, fins assolir el 7,5% de mitjana anual. Davant aquest escenari no hem trigat gaire en escoltar veus que reclamen contenció salarial per evitar, d’aquesta manera els efectes de ‘segona volta’. Aquests, segons aquests àugurs, no farien sinó impulsar l’espiral inflacionista, per traslladar les empreses als preus de consum els increments de renda pactats. Tanmateix, amb una pujada mitjana dels salaris què, l’any 2021, fou del 1,7%, i una inflació mitjana del 3,1%, sembla que l’origen de la inflació real, això és, la que patim avui, rau en una variable ben diferent. Té a veure, evidentment, amb l’aturada econòmica causada per la pandèmia i amb l’evolució dels preus energètics, però hi incideixen també uns efectes de ‘segona volta’ que tenen poc a veure amb els salaris i molt amb els beneficis d’algunes grans empreses.

Les sis empreses energètiques que cotitzen a l’Ibex 35 van obtenir, l’any 2021, uns beneficis de 10.117 milions. Per a fer-nos una idea, aquesta quantitat equival a la que els pressupostos dediquen a l’educació, la cultura, la dependència i l’ingrés mínim vital. Aquests beneficis que, és de preveure, augmentaran el 2022, formen part de la política de preus d’aquestes companyies, i es traslladen, inevitablement, als preus de consum. Així s’ha vist amb la inflació subjacent, que és aquella que no inclou l’energia i els aliments no elaborats, que s’ha triplicat al llarg dels darrers 6 mesos. I son efectes de ‘segona volta’ que venen per quedar-se, perquè si la inflació subjacent no s’ha reduït en una dècada, tampoc ho farà quan tornin a baixar els preus energètics. Sembla així evident que el plantejament que es fa a favor de la devaluació salarial (al cap i a la fi es tracta d’això) té poc a veure amb l’economia i molt amb la ideologia i els interessos corporatius.

S’ha de recordar que l’impacte de la inflació, superior a l’estat espanyol a la mitjana europea, no tan sols afebleix les llars, especialment les més vulnerables, sinó també a les petites i mitjanes empreses. Minvar en un context d’incertesa global el poder de compra dels salaris i enfonsar així la demanda és, des de la nostra perspectiva, insensat. La proposta de les organitzacions sindicals d’un increment ajustat a la inflació subjacent, que s’actualitzi anualment fins arribar a l’índex general, suposa un exercici de responsabilitat. Des de CCOO demanem que es complementi amb una revisió del sistema de tarifa elèctrica, amb la limitació fiscal dels beneficis de les empreses energètiques, i amb una millora de l’escut social mitjançant un bonus extraordinari de 300€ per als col·lectius més vulnerables. Això exigeix d’una mica més de sentit comú per part d’alguns actors corporatius i d’una gran determinació per part del govern. Però és el que toca. Després de la valentia política i del consens amb el que hem fet front tots junts a la pandèmia toca, ara sí, una segona volta.