
Ho hem de dir clar i alt. Aquesta vaga general és necessària, crucial, inajornable. Ens sobren les raons per a llançar-nos al carrer. La precarietat que comporta l’atur de gairebé 6 milions de ciutadans i ciutadanes. La injustícia amb la que ens aixequem cada dia i que eximeix de tota culpa als responsables de la crisi, mentre s’enceba de la pitjor manera amb els més febles. El sense sentit de veure com s’apliquen uns receptes econòmics equivocats que no fan més que augmentar la precarietat, la desigualtat i la marginació. És per això hora de que fem balanç i plantem cara. Hem perdut en dos anys el que es va conquerir amb prou esforç al llarg de dècades. La nostra sanitat i la nostra educació s’exhaureixen amb acarnissament. El sistema públic que ens pertany a tots, és desmantellat i privatitzat a diari. Es deixa morir l’ocupació de qualitat, la indústria, la formació professional i la recerca. Es convida a marxar a la generació millor preparada de la nostra història i se’ns roba un futur que ens pertany. Davant aquesta estafa programada és hora de dir Prou! I d’oposar una resistència civil i pacífica que posi fre a tant despropòsit, engany i malversació.
La vaga del 14N és a més una vaga especial. S’organitza en un context europeu en el que per primer cop conflueixen treballadors i treballadores d’una gran part d’Europa. És la llavor d’una vaga europea que posi pressió sobre aquells que prenen les decisions. No tan sols sobre els nostres governs, sinó també sobre Brussel•les i Berlin. La classe treballadora fa front així, de manera unitària, a una sola amenaça i injustícia. A la imposició d’un programa econòmic i financer innecessari i ineficaç que destrueix el nostre model social. A la introducció d’un pla orquestrat per la oligarquia financera que llastra les nostres economies i condemna tota possibilitat de recuperació. A la translació al conjunt de la ciutadania del cost d’una davallada financera sorgida de la cobdícia i de l’especulació. Urgeix enviar un senyal clar i unitari. Si no aconseguim aixecar les nostres veus veurem com, als propers temps, es completarà una intervenció en tota regla que subverteix la nostra democràcia, deteriora greument la nostra convivència social i buida de contingut un projecte europeu que ens ha donat 60 anys de cohesió i de pau.
En aquest moment no hem d’oblidar que també allò que avui ens volen robar, fou guanyat mitjançant la vaga y la mobilització. També llavors en fàbriques i empreses, en places i carrers va caldre valor i tenacitat. Per a estendre la protesta. Per a sumar a aquells més reticents a la lluita pel bé comú. Per a convertir un dia assenyalat en l’expressió unànime i col•lectiva de la resistència a que ens robin la nostra dignitat i la nostra veu. Avui toca tornar a omplir els carrers. Per coherència, per solidaritat, per convicció. Perquè la destrucció de l’ocupació és una xacra que ens empobreix a tots. Perquè els hi devem la salut, l’educació, la pensió als nostres petits i grans. Perquè la capacitat, l’esforç i la dedicació tenen un valor. Ens sobren els motius per fer de la vaga general del proper dimecres una jornada de protesta massiva, unitària, pacífica. Però potser el més important sigui que tan sols aturant les fàbriques, despatxos, comerços i serveis públics, podrem posar punt i final a aquesta injustícia i a aquesta insensatesa tan denigrant.
Europa, el govern de l’estat i el de la Generalitat precisen d’un senyal clar i contundent. Per això el dimecres ha de ser un gran dia. Una jornada de mobilització general en la que defensem la nostra ocupació, el nostre estat de dret i les nostres llibertats civils i ciutadanes. Un dia de vaga laboral, però també de vaga de consum i de mobilització social. Hem de reduir al mínim el consum energètic, informar a aquells comerços que pugin la persiana que les seves vendes depenen dels nostres salaris. Unir-nos a aquells que informin al lloc de treball o al veïnatge i convidar als que vacil•len o tenen por, a expressar-se i a parlar. Perquè és un dia per a construir i per a celebrar la unitat d’aquells que viuen del seu treball. Un dia de respostes a les preguntes i qüestions que ens planteja a diari l’espectacle lacerant de la injustícia i de la precarietat. Un dia de lluita pacífica, digna, honesta. Per a defensar-nos d’aquells que volen ofegar els nostres drets, les nostres conquestes i la nostra justícia social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada