La insoportable lleugeresa del BCE

Hi ha un moment inoblidable en la pel·lícula ‘la insuportable lleugeresa de l’ésser’ en la que comencen a tremolar les finestres. La fressa que ho sacseja tot i que enrareix amb una incerta amenaça els carrers nocturns de Praga, és la de les erugues dels tancs soviètics que envaeixen Txecoslovàquia per aixafar la que va ser potser la primera primavera de les llibertats civils. Avui, a pocs dies de la cimera del BCE a Barcelona, ens descobrim mirant també amb desconfiança la primavera a través dels vidres. I no tan sols per la sospitosa absència de brots verdes, sinó perquè se sent una certa fressa, tot i que no sigui la dels blindats soviètics, sinó la dels arnesos, armilles, cascs, escuts, manilles, vehicles i helicòpters dels cossos de seguretat que han de protegir, els propers dies 2, 3 i 4, als banquers europeus.

El desplegament de 6.000 agents amb motiu de la cimera ha anat precedida per una intervenció en tota regla. El govern català ha endegat una campanya de repressió i intimidació, que reté empresonats els bocs expiatoris d’una estratègia de ‘dissuasió’ sense precedents. A nivell polític, el capità general Mario Draghi ha proferit l’amenaça de tancar una mica més l’aixeta i deixar de comprar deute sobirà espanyol. El seu sotstinent a Madrid s’ha quadrat diligent amb l’anunci que, pel 2013, pujarà el IVA, mentre el president Rajoy confirma que els divendres continuarà anunciant mesures que no va incorporar al seu programa electoral, però que obeeixen a la ‘força major’ que imposa l’estat de setge financer. Finalment, amb motiu de la cimera del Banc Central Europeu s’ha suspès temporalment el Tractat de Schengen restablint el control als passos fronterers i posant impediments a la lliure circulació.

El cost d’aquest operatiu, sumat al del trasllat de 23 delegacions de banquers, que precisen, com tots sabem, d’un cert confort i d’un aïllament higiènic de la població, no quadra amb el rerafons ideològic d’austeritat que proclama el BCE. Però que ningú demani coherència. És evident que no és el moment, i sinó tan sols cal escoltar als nostres dirigents quan diuen que del que es tracta és de ‘blindar’ la seguretat de la cimera i de salvar la imatge de ‘solvència’ de l’economia catalana i espanyola. Com si hi hagués algun miracle cosmètic que podés tapar la vergonya política que suposa tenir 1.800.000 famílies sense cap tipus d’ingrés i més de 5.600.000 persones a l’atur mentre es retallen els pressupostos per les polítiques actives d’ocupació, d’educació i de sanitat en un país amb llargues llistes d’espera i en el que el fracàs escolar superà, ja fa molt de temps, qualsevol límit.

La política d’austeritat que imposa el BCE és incongruent perquè els seus objectius es veuen contradits de manera persistent pels seus efectes en l’economia real. Amb les primes de risc, el dèficit i el deute públic desbocats, es continua defensant les bondats d’una medecina que no fa altre cosa que afeblir al pacient fins a extrems insostenibles des del punt de vista ‘clínic’. La frivolitat, fins i tot el cinisme dels arguments, disfressa un pur exercici de poder que te quelcom de militar en el seu autoritarisme i de segrest des del punt de vista polític. Amb l’excusa de la majoria absoluta s’ha passat a l’absolutisme, a la negació del diàleg i de la cohesió com a fonaments de la convivència. El que està en joc és ja la pròpia essència de la democràcia en un operatiu de grans dimensions, que suposa, de facto, un cop de ma,  i que persegueix, com a objectiu, una immensa redistribució dels recursos.

A Praga, la fressa dels blindats anunciava la imposició d’un règim que aixafava les llibertats civils i nacionals i eliminava els engranatges que garanteixen qualsevol equilibri democràtic. La van succeir els escarafalls de governs titella i l’espoli dels drets, llibertats i recursos de la ciutadania. Si bé en aquesta ocasió la ideologia imperant no és la del totalitarisme soviètic, sembla difícil de negar que persegueixi altre cosa que la submissió, subordinació i rendició de la sobirania popular als interessos d’una élite. Els seus comandants porten ara corbates i en comptes de formar-se als col·legis militars han passat per les millors escoles de negoci. Son especialistes en anular la resistència civil i en destruir l’estat del benestar amb tal d’introduir un nou ordre.