La recent presentació i anunci, en dos dies consecutius, dels informe realitzats per Enrico Letta i Mario Draghi sobre Mercat Únic i Competència, no és aliè al moment europeu. Les eleccions de juny han de definir un nou mandat en el que pren forma la candidatura de l'ex President del BCE al lideratge de la Comissió que actualment ostenta Ursula von der Leyen. Alhora el Parlament Europeu ha aprovat les noves regles fiscals per a la governança econòmica europea en un escenari on desapareix, a mig termini (2026), el Mecanisme de Recuperació i Resiliència què, juntament amb l'extint SURE, constituí la primera experiència d'un instrument fiscal finançat per deute conjunt i per tant mutualitzant els riscos. Com ho resumeix amb encert Anton Costas, el projecte europeu es debat avui entre la voluntat d'alguns/es de tornar a situar-ho sota l'ègida de la madrastra de la castedat fiscal, i la d'aquelles i aquells que apel·len a les bondats de la fada protectora que ha inspirat el desplegament de recursos amb el que vam fer front als estralls de la pandèmia de la Covid-19.
Com traslladen ambdós informes, de manera complementària a aquestes fites, està el moment global que també condiciona el moment europeu. Enrico Letta ho defineix com un mon de gegants en el que Europa viu una creixent vulnerabilitat per la desaparició o transformació, en el plànol geopolític, de les regles de joc. Mario Draghi ho descriu i recorda que si els EEUU utilitzen la política industrial a gran escala per atreure capacitat de producció i Xina genera excessos de capacitat que afebleixen la indústria global, ambdues potències coincideixen en liderar un proteccionisme que tracta d'excloure als competidors i aprofitar el seu poder geopolític per a controlar i assegurar les cadenes de subministrament. Donar resposta a aquesta situació passaria per reorientar el projecte europeu i aprofitar el seu mercat interior (440 milions de persones, 220 milions de treballadors/es, 23 milions d'empreses), com base de la competitivitat de la UE. Així ho recollia la comunicació de la Comissió sobre 'Competitivitat a llarg termini' de març de 2023 i així es plasma en els dos informes.
Si bé a diferència de l'informe d'Enrico Letta, el de Mario Draghi no serà publicat fins passades les eleccions europees, la seva recent presentació a Brussel·les permet albirar algunes de les seves línies mestres. Aquestes coincideixen amb les de Letta en centrar el potencial inversor en l'activació de l'estalvi europeu en el marc d'un mercat europeu de capitals. Juntament amb aquesta fita l'ex President del BCE planteja altres dues: la necessitat de beneficiar-se de l'economia d'escala amb empreses més grans i assegurar el subministrament de recursos essencials en el marc d'una aposta econòmica que, suggereix Draghi, hauria de centrar-se en 10 macrosectors especialment exposats. L'orientació tenen així un to marcadament industrial i confia el finançament a l'impuls d'una inversió privada a la que no seria aliè tampoc la Unió Bancària que la Comissió Europea voldria veure completada quan més aviat millor.
Al debat obert pels dos polítics italians s'hi ha sumat recentment el Ministre d'Economia Carlos Cuerpo, des de les pàgines de 'Grand Continent'. La seva posició recull dos qüestions que no son menors: la necessitat de vetllar per les regles de la competència dins de la pròpia Unió i la de garantir un mecanisme de finançament que aprofiti l'experiència del Next Generation EU. Coincideix aquest plantejament amb el de l'Institut Elcano. Per aquest, la recent revisió de les regles fiscals europees s'ha centrat exclusivament en garantir la sostenibilitat de les finances dels Estats, sense donar resposta a la necessitat d'una capacitat fiscal central a nivell europeu, quan "la necessitat de fons i deute conjunt per a finançar bens públics europeus no és una idea, sinó un requisit imprescindible per al funcionament operatiu de qualsevol àrea monetària". Al marge de la potencial inversió privada, la inversió pública europea compta tan sols amb els fons NGEU, en via d'extinció, amb uns fons estructurals insuficients i amb una inversió dels Estats encorsetada per les noves regles fiscals.
No és aliena a aquesta posició la del Comitè Econòmic i Social Europeu que trasllada en un recent dictamen per definir nous instruments financers que permetin el finançament de bens comuns estratègics, ni tampoc l'informe de governança del Consell Econòmic i Social estatal. Aquest destaca com la reforma de la governança econòmica ha obviat la necessitat de crear institucions pressupostàries supranacionals en base a recursos propis i a l'emissió de deute públic conjunt. Amb les noves regles fiscals i una despesa pública europea inferior al 2% del PIB difícilment la inversió privada podrà donar resposta a la necessitat d'una orientació estratègica i al caràcter estructural de les polítiques que reclama una competitivitat europea reforçada. Per al CES el gran repte al que tindrà que fer front el nou executiu que emergeix del 9J, serà la "mobilització de finançament mutualitzada per escalar la inversió en bens públics europeus amb la finalitat de reforçar la competitivitat de la UE i preservar el model social europeu".
Donar una nova volta i reblar el clau per a la 'Europa del mercat' sense abundar en la profundització d'una política fiscal comuna que doti al projecte de recursos suficients, tenen poques possibilitats d'èxit. Posar l'accent en la Unió monetària o bancària pot ser una part, però no pot distreure d'altres qüestions que afecten a l'economia real. Per exemple la competència fiscal a la baixa, amb autèntics caus fiscals a Europa, o la protecció que alguns estats brinden als bucs insígnia del seu teixit industrial i que desequilibren les capacitats continentals. Introduir en aquest àmbit unes regles de joc clares amb recursos compartits i mutualitzats, en base al progres a la unió política i fiscal, esdevé la millor garantia per reforçar la posició competitiva d'Europa a nivell global. Recorda Marina Mazzucato a 'Missió Economia' que la competitivitat es basa en els recursos interns i sobre tot en la capacitat d'aprenentatge. No repetir les errades del passat i donar continuïtat als recents encerts, seria la millor garantia d'èxit per un nou mandat europeu."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada