Comando Valls

Farien bé les candidates i candidats a l’alcaldia de Barcelona, en llegir la crònica del desembarcament electoral de Manuel Valls a Evry, una petita ciutat de la perifèria parisenca. El relat que realitzen els autors Jacques Hennen i Gilles Verde, a ‘Manuel Valls, els secrets d’un destí’, permeten endevinar quins seran o han sigut ja els passos previs, i quins seran probablement els plats forts de la campanya que pretén portar a l’ex-primer ministre francés a l’alcaldia barcelonesa. L’història arrenca fa poc menys de vint anys, quan a l’assessor de comunicació del primer ministre Lionel Jospin, li va ser confiada una missió d’alt risc. El municipi d’Evry, situat a l’extraradi de la capital, i amb poc més de 50.000 habitants, estava en perill de caure electoralment en mans de la dreta, i davant l’alarma, al Partit Socialista Francés es va decidir llançar sobre ella a un jove polític que despuntava pel seu caràcter resolutiu i per un talent natural per a la comunicació.

El primer dels trets que destaca en el procediment del paracaigudista Valls, a l’hora de llançar-se sobre el seu destí, és que en la confecció de la seva estratègia aplica la meticulositat pròpia d’un comando militar que vol introduir-se en un territori que li es completament desconegut. Estudia l’escenari en tot detall, tendeix caps de pont en cada barri i amb cadascun dels col•lectius, treballa amb un equip tancat, de la seva absoluta confiança, fins aconseguir què, en 6 mesos, sembli que porta vivint a Evry més de deu anys. El punt fort de qui, entre d’altres, havia de desbancar al propi candidat natural del PSF a la ciutat, és, sens dubte, el de l’assertivitat i la construcció del discurs al voltant d’un sol tema. Aquest no és cap altre que aquell que ha donat ales a la demagògia des de la prehistòria política, això és, el de la por i la inseguretat. Així, si el missatge de la campanya havia de ser ‘tolerància zero’, aquest seria el lema de qui és descrit per un testimoni com “Vall, el seductor, Valls el tàctic, Valls el brutal”.

Poc després de guanyar les eleccions, el futur primer ministre francès demostraria que no anava amb embuts tampoc en allò relatiu a la gestió municipal. Si a l’apartat social la classe treballadora d’Evry no veuria cap millora en 10 anys de gestió, en la seguretat ciutadana la introducció de la videovigilància, pistoles elèctriques, gossos policia, i un augment exponencial en el nombre de forces de seguretat, triplicant el inicial, li permeté reduir en un 40% la taxa de criminalitat. Valls el comando, Valls el gendarme, i, com hauria de ser d’una altra manera, Valls el ministre de l’interior i, finalment, Valls el primer ministre amb Hollande. El rècord d’expulsions en un any, amb 10.000 persones, entre elles Leonarda Dibrani, una jove gitana detinguda quan estava d’excursió amb l’escola, confirmen la ma dura d’aquest oportunista professional que arriba a defensar la privació de nacionalitat, no dubta en precaritzar les relacions laborals (llei ‘El Khomri’) i en devaluar les llibertats públiques, amb una estratègia per prevenir, suposadament, l’amenaça del terrorisme.

Vint anys després d’Evry, Valls es vol llançar ara sobre Barcelona. Arriba urgit per una contundent derrota política, marcat per la traïció al seu propi partit, amb un aura d’il•lusionista desemmascarat que ve a la ciutat dels prodigis amb tal d’agafar el seu últim tren. Ha olorat presa i sap que la divisió i la manca de lideratge a l’unionisme comporten una oportunitat únic. Sap què, pel costat dels tebis, la seva millor basa pot ser la de ser percebut com un tecnòcrata aliè a les lluites intestines. Davant la ciutadania Valls es presentarà com un gestor eficient, implacable amb la inseguretat. Davant els poders fàctics, que no han dubtat en finançar-lo, s’ha ofert com cap de pont per a recuperar, des de França, el control social i econòmic sobre Catalunya. Allò que ningú diu, però totes i tots hauríem de tenir meridianament clar, és que Barcelona no necessita ni un comando ni un gendarme, i encara menys un oportunista irredent, sinó una opció forta de consens.