Surpasso

Del 3 al 5 de juny es va cel·lebrar a Lisboa el congrés del Partit Socialista Portugués. El primer ministre, Antonio Costa, hi aconseguí que una àmplia majoria de delegats/des refrendés el retorn als fonaments socialdemocràtics. En front la deriva liberal empresa pel Partit Socialista Europeu i replicada a la major part dels països, inclosos França, Itàlia i l'estat espanyol, el partit de Costa, al govern gràcies a l’actitut tolerant del Partit Comunista Portugués i del Bloc d’Esquerres i Verds, recuperava així algunes essències ideològiques: compromís amb les necessitats reals de la ciutadania i coratge democràtic davant el dictat de la governança europea.

Deia Costa que al llarg dels darrers quatre anys i mig les persones van ser massacrades per un cor d’economistes i comunicadors que imposaren la doctrina de la manca d’alternatives. “Aquesta idea de que no hi ha alternativa és la més perillosa que es pot tenir en democràcia, perquè la democràcia viu d’eleccions en base a alternatives. Quan no hi ha alternativa, no hi ha elecció, i quan no hi ha elecció, no hi ha democràcia”. Els principis de la moció ‘Complir amb l’alternativa, consolidar l’esperança’ impulsaven a més el desenvolupament institucional, plantejant com dos reptes centrals el reforç de les autonomies regionals i la descentralització de l’estat.

Sembla evident que a Portugal no s’ha donat un ‘sorpasso’, sinó que la renovació ha succeït dins el propi partit socialista gràcies a una constel·lació política propícia. En el cas de l’estat espanyol, la continuïtat en les opcions més sòcio-liberals del PSOE forçarà en les properes eleccions el probable sorpasso polític des de la confluència Units Podem. Tot i les cessions en el marc social i algunes promeses vagues fetes en l’àmbit democràtic, la negociació i el ràpid acord amb l’opció liberal de ‘Ciutadans’ han dilpaidat la poca credibilitat ideològica que li quedava al PSOE i han condemnat de manera ostensible el lideratge de Pedro Sánchez.

És de tèmer que en el cas que el PSOE tregui menys diputats/des que la coalició liderada per Pablo Iglesias, la seva opció no sigui la de tolerar o recolzar un govern d’esquerres, com en el cas de Portugal, i donar pas a una alternativa a l’hegemonia de l’austeritat, sinó que opti per una ‘gran coalició’ amb Ciutadans i/o PP, a la que pugui mantenir la ficció de ser el ‘soci progressista’. En aquest punt hauria de ser molt clar Pedro Sánchez, perquè aquí el socialisme espanyol, o allò que queda d’ell, es juga l’existència a mig termini. En comptes del tacticisme electoral, el futur del PSOE passa per recuperar la coherència amb unes idees i valors que s’han de traslladar a polítiques reals.

Per una altra banda una victòria a l’estat espanyol d’una coalició de progrés en la que participés d’una o altra manera el Partit Socialista, podria ser un fort revulsiu a nivell europeu i convertir el temut sorpasso, en un ‘Surpasso’ que llancés un senyal clar a la socialdemocràcia europea. Sense un canvi en profunditat dins el Partit Socialista Europeu, l’articulació d’una àmplia majoria social per a canviar el rumb actual de construcció europea no serà possible. I el pols de la renacionalització a Europa, el potencial del Brexit i l’emergència de la xenofòbia i el racisme, reclamen una opoció progressista cohesionada que faci front a una involució sense precedents.

És en aquest sentit que cal recuperar en allò social la centralitat del treball, el paper emancipatori de l’educació i la formació i la necessitat de més solidaritat i cohesió mitjançan el dret a unes garanties vitals. En allò econòmic és hora d’introduir canvis estructurals en les polítiques fiscals, amb una major responsabilitat i redistribució, i també en les polítiques comercials, que no han de ser l’ariet per la desregulació, sinó una eina pel desenvolupament global. Finalment, en allò democràtic, cal recupera la qualitat no tan sols del joc parlamentari, sinó de l’articulació del conflicte capital/treball, mitjançant més i millor negociació i diàleg social.

Tan sols d’aquesta manera podrem fer front a la crisi sense precedents que portarà a l’ocupació la digitalització, a la necessitat de polítiques fortes i compromeses per aliviar les conseqüències del canvi climàtic, a la pèrdua de cohesió social i a la recuperació de la multilateralitat i la concertació a nivell global. Aquests son els reptes immediats d’una socialdemocràcia a la qual la seva deriva liberal i la seva complicitat amb els interessos de les grans multinacionals, estan treient del mapa polític. Per a fer-hi front cal més lideratge, gosadia, determinació i coratge. Així ho decidí el Partit Socialista Portugués i així hauria de presentar-se també a la ciutadanida el PSOE, sigui el que sigui el resultat dee les eleccions del 26J.