'Marge de benefici'

El informe ‘Defensa, Seguretat i Ocupació com a negoci’, publicat per Alejandro Pozo, Camino Simarro i Oriol Sabaté, descriu meticulosament l’entramat d’interessos financers i comercials que vincula a diferents actors d’Israel amb altres de l’estat espanyol i de Catalunya, ja sigui a l’àmbit tecnològic, de la recerca o de la seguretat civil i militar. Davant el transfons brutal de l’ofensiva ‘Marge Protector’ que, a dia d’avui, ha costat la vida a 350 ciutadans/es palestins/es i a 5 israelians, la lectura del informe genera estupefacció i un neguit profund per l’aberració i la frivolitat que delata en la trama que alimenta de manera inesgotable el conflicte a Orient Mitjà. Aquest no és així expressió necessària d’un odi visceral i irreconciliable o de l’escassetat de recursos, sinó que obeeix en bona part als interessos d’una indústria que manté vincles estrets amb el govern de Tel Aviv. Així, el Ministeri de Defensa, responsable de l’exèrcit, és també promotor internacional de la indústria militar que exporta tres quartes parts de les armes que produeix. Convé recordar que a dia d’avui, Israel és el primer exportador d’armament per habitant a nivell global, i un dels líders mundials en tecnologies com les dels drons, els míssils o els sistemes de defensa.

Com suggereix el informe, la marca ‘Israel’ te com un dels seus principals atractius el fet que el seus ‘productes’ hagin estat testats en combat. Així cada nova ofensiva, des de la del ‘Plom ´Fos’, a la més recent del ‘Pilar Defensiu’, hauria suposat un laboratori per al desenvolupament i afinament tecnològic, però també un banc de proves per a demostrar al mon opac del comerç d’armament, la precisió i contundència del seu arsenal militar. Que la ‘neutralització’ programada de població civil pugui servir com un reclam comercial, és per desgràcia una monstruositat que no sembla del tot irreal. Que l’extensió i intensitat del conflicte els hi serveixi a alguns actors israelians per a promoure els seus equipaments, estratègies i capacitats en àmbits com el control de la informació, les tàctiques policials i militars o l’escorta i protecció privada, és quelcom més que una possibilitat. Així el informe mostra en detall la connexió entre algunes companyies que abasteixen i entrenen cossos policials com la Policia Nacional, els Mosso d’Esquadra, l’Ertzaintza o la Guàrdia Civil, amb els serveis especials israelians per una banda i conegudes personalitats polítiques i institucionals espanyoles i catalanes per l’altre.

Com s’ha fet evident en el tractament informatiu de l’ofensiva militar a Gaza, l’entramat d’interessos que uneix l’establishment israelià amb el nostre propi, va més enllà de l’àmbit militar o del de la seguretat. La narrativa que s’ha desplegat en els grans diaris i informatius radiofònics i televisius al llarg de les darreres dues setmanes mostra un enrojolament sospitós a l’hora d’abordar amb certa neutralitat el relat de les atrocitats que s’han comés en la geografia humana d’aquest ‘Marge Protector’ que de manera tan brutal pretén establir en la seva perifèria el govern de Netanyhu. El patiment que traslladen els rostres ensangonats i les mirades espaordides de les víctimes que apareixen retratades en les fotografies de premsa, no es contagien a les cròniques i columnes que les acompanyen, i que pateixen, en la seva immensa majoria, d’una tonalitat periodística apocada i superficial. L’omissió i la relativització com a estratègia transversal en la construcció hegemònica de l’actualitat de l’Orient Mitjà al nostre país, ens permet entendre la complexitat que suposa fer-hi front en els marges estrets de la societat israeliana. Tant més el respecte i reconeixement que mereix la gent que ha saltat als carrers de Tel Aviv o de Jerusalem per a exigir el fi immediat de l’ofensiva.

El foc que consumeix Orient Mitjà s’alimenta d’interessos grans i mesquins, creats al voltant del negoci de la por, de l’espoli i de la confrontació. Les seves ramificacions tenen abast internacional i arrelen amb força al teixit financer i industrial d’un nombre creixent de països que, com en el cas de Catalunya i de l’estat espanyol, fan ulls grossos en l’àmbit de la legislació i del dret humanitari internacional, amb tal de protegir els beneficis d’una élite molt propera al poder real. La seva operació constant, la seva ofensiva infatigable, requereix de la misèria, de la incertesa i de la precarietat per assegurar i estendre els seus dominis. El que mata els palestins i avergonyeix a una bona part de la població mundial no és tan sols el ‘Marge Protector’ que executa sense escrúpols el govern d’Israel, sinó el ‘Marge de benefici’ que fa inhabitable el nostre planeta i converteix la fam, la injustícia i la guerra en quelcom comú i habitual.