Intervenció Convenció Partit Verd Europeu - 21.2.2014

Benvolgudes companyes i companys. Us porto la salutació cordial de les CCOO de Catalunya. És un plaer poder compartir amb vosaltres aquesta convenció del Partit Verd Europeu. Ens heu demanat que us aportem la perspectiva que tenim des del Sud, del moment que travessem actualment a Europa. Si m’ho permeteu utilitzaré una metàfora. La nostra situació és com la d’un pacient que hagués caigut no en mans d’un metge, sinó de la indústria farmacèutica. Com sabeu el 50% de la despesa mèdica que es fa amb les persones es concentra en el seu darrer any de vida. Per això no és res estrany que a algú se li acudeixi la brillant idea de forçar una malaltia greu per portar al pacient a aquesta desagradable situació. Una bona manera per aconseguir-ho és per exemple administrant la medecina equivocada a una malaltia corrent. En el cas de l’Europa del Sud és com si estiguessin aplicant quimio i radioteràpia a algú que pateix d’una indigestió. El resultat és que el pacient s’afebleix i el seus sistema immunològic es deteriora. Això ho agraeixen especialment tota mena de virus, bactèries i paràsits que viuen de la corrupció, l’explotació i la contaminació de l’entorn social i orgànic.

La medecina que s’ha aplicat mitjançant els receptes de la troika te una forta inspiració ideològica. És un tipus de medecina del dolor que promou la dependència, ja sigui a nivell individual o col•lectiu. Ho hem vist amb la llei de l’avortament a l’estat espanyol que intenta impedir que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos. Ho veiem també quan s’evita que els joves tinguin una educació de qualitat o una bona feina que els permeti emancipar-se. Quan se li treu el suport a les persones amb diversitat funcional o quan es nega l’accés a un allotjament digne o el dret a negociar les pròpies condicions de treball. Aquesta intervenció s’articula en tres eixos: Desmantellant la iniciativa pública i l’estat del benestar mitjançant l’austeritat i la retallada de serveis i prestacions. Amb la desregulació del mercat laboral per superar suposades ‘rigideses institucionals’, això és, reduint les prestacions per atur, facilitant l’acomiadament i augmentant l’edat de jubilació. I, finalment, desvirtuant el diàleg social i la negociació col•lectiva. Com mana l’ortodòxia neoliberal, en el marc de la moneda única els salaris son entesos com única variable d’ajust macroeconòmic, i per tant es redueix el salari mínim interprofessional, la cobertura de la negociació col•lectiva, es facilita la desvinculació dels convenis i s’atempta contra l’autonomia dels interlocutors a l’hora de fixar els salaris.

Així augmenten el nombre d’alumnes per aula, es dobla i triplica el temps d’espera per fer-se una mamografia, es redueix el salari mínim, o es perd la cobertura de la negociació col•lectiva; en el cas de Portugal, de 1,9 milions de treballadors a 300.000. Al mateix temps es redueixen les polítiques públiques, desapareix el crèdit a les empreses i a l’economia real, es tanquen els centres de recerca i un número creixent de petites i mitjanes empreses es veuen abocades a la bancarrota, el que te greus conseqüències, quan, com en el cas de l’estat espanyol, el 85% de l’ocupació la creen empreses de menys de 50 treballadors. Tanmateix la medecina promoguda pel Pacte Euro Plus, mitjançant els Memoràndums d’Enteniment o en el marc de la negociació prèvia a la compra de deute públic, no assoleixen els seus objectius. Ben al contrari, encara destrueixen més ocupació (2 milions en el cas de Xipre, Irlanda, Grècia i Portugal, 1 milió en el nostre cas, comptant des de la reforma laboral, al febrer de 2012) i s’incrementa el deute públic fins a límits que superen el marge de viabilitat. En el cas de Portugal del 94 al 127,8% del PIB de 2010 a 2013, en el cas de l’estat espanyol gairebé un 50% en 3 anys, del 60 al 94%.

Amb l’austeritat augmenta també la desigualtat, l’exclusió social i la pobresa. Al llarg de l’any 2013 prop de 200 famílies han estat desnonades cada dia de la seva llar. 650.000 famílies no tenen cap ingrés i hi ha 2 milions de famílies en les que cap dels seus membres te una feina. Apareixen noves formes de pobresa a nivell energètic, hídric, o per exemple la pobresa infantil, fins fa poc impensable, i que, segons UNICEF, es situava al 2013 al 27,2%. Amb l’atur, la baixada de salaris (10% l’estat espanyol, 23% en el cas de Grècia), i la precarització baixen les cotitzacions i la recaptació, el que limita l’abast i capacitat de les polítiques públiques. Amb l’enfonsament de la demanda s’alimenta un cercle viciós que fa cada vegada més inviable la salut econòmica i social del país, i comporta la migració i destrucció de les pròpies capacitats.

Però per sort el pacient continua viu. El que necessita per poder recuperar-se és una bona dosi de glòbuls rojos per portar oxigen als òrgans, una producció reforçada d’anticossos que facin front a la corrupció i l’evasió fiscal (90.000 milions anuals) i una forta dosi de medecina verda. L’estat espanyol i també Catalunya tenien una posició interessant en l’àmbit de l’economia verda, tant en la producció d’energies renovables, com en el desenvolupament tecnològic i en l’àmbit de la innovació. Amb la crisi del crèdit i les polítiques i reformes energètiques que han penalitzat elements tan importants com l’autoconsum, la producció energètica o la viabilitat de les petites i mitjanes empreses, aquest posició s’ha afeblit i s’ha perdut la major part de l’avantatge competitiu assolit. Els lobbys controlen les polítiques en un àmbit que es estratègic i que te conseqüències especialment rellevants per a un país amb una forta exposició als efectes del canvi climàtic i la degradació mediambiental. Així es desvirtua els avenços en un canvi de model de creixement que hagués comportat també importants oportunitats a l’hora de crear ocupació de qualitat, i de desenvolupar un sector d’alt valor afegit, també estratègic per la capacitat i el muscle industrial.

Estem convençuts que el Green new deal (nou contracte verd) que proposa el Partit Verd Europeu i la creació d’ocupació verda és una estratègia de futur important per a Europa, per a Catalunya i per l’Estat espanyol. Per això caldrà crear una seguretat jurídica avui inexistent, donar facilitats per a la inversió en petites i mitjanes empreses i també en projectes en el marc de l’economia social. Son importants les millores en les capacitats tècniques no tan sols en la formació superior, sinó també en el marc de la formació mitja i dual amb tal de crear llocs de treball qualificats i també l’establiment i definició d’espais propis de negociació col•lectiva dins aquest sector. El potencial de la creació d’ocupació en l’economia verda s’ha de desplegar en el marc del treball decent i introduir una nova cultura de treball i contractació que superi l’escletxa de gènere i permeti també oferir ocupació de qualitat en les àrees rurals.

Pensem que en aquest camp hauria de ser possible aglutinar noves majories a nivell europeu. La proposta del Partit Verd Europeu es complementa perfectament amb el pla de recuperació per al creixement sostenible i el treball decent presentat per la Confederació Europea de Sindicats. Aquest pla proposa una inversió de caràcter anual del 2% del PIB al llarg dels propers 10 anys, que permetria crear 11 milions de llocs de treball de qualitat i desplegar una estratègia que fes front als actuals reptes ecològics, socials i demogràfics. La suma pot semblar alta, però és la meitat del que s’ha gastat en els darrers anys en el marc dels rescats bancaris. Aquest pla, molt proper també al Pla Marshall presentat per la confederació alemanya de sindicats, no és tan sols una carta als reis, sinó una proposta ben equilibrada i articulada també pel que fa les vies i circuits de finançament.

Arribo al final i em temo que se m’ha oblidat una qüestió que penso és important. Els hagués d‘haver avisat que la indigestió, i parlo del nostre pacient que continua al seu llit atapeït de fàrmacs, és contagiosa. I això és perillós per dues raons. En primer lloc perquè, com ben sabeu, compartim el mateix hospital, però a més, perquè el que ens han receptat per a la nostra indigestió demà us ho poden receptar a vosaltres pel vostre constipat. Per això hem d’actuar junts. Perquè aquesta medecina és perillosa, injusta i ineficient, però a més atempta contra la lletra i l’esperit del Tractat (articles 9, 14, 151, 152...), contra la Carta de Drets Fonamentals, la Carta Social Europea, i contra algunes de les normes de l’Organització Internacional del Treball. La governança econòmica comporta a més una greu disfunció en les institucions europees. Ha marginat al Parlament Europeu i el Comitè Econòmic i Social de cadascuna de les decisions i plans i ha permès que el Banc Central Europeu s’extralimités en les seves funcions. La Comissió Europea fins i tot ha faltat en el marc de la governança, a la seva responsabilitat com a garant de que es respecti el Tractat. Així l’espai que ha deixat buit la pèrdua de legitimitat, de justícia i de cohesió l’han ocupat ràpidament el populisme, la xenofòbia, la intolerància, el racisme i una creixent desafecció davant Europa.

Fer viable avui aquesta comunitat de destí que és la Unió Europea precisa per això que recuperem les regles de joc, i, en primer lloc, les regles democràtiques. És aquí on és imprescindible garantir un Parlament Europeu fort que participi en totes les decisions que requereix el govern i la coordinació de les polítiques econòmiques a Europa. La nostra Unió tan sols serà viable si l’harmonització que comporta la construcció de l’espai comú és per la via del progrés, com estableix el Tractat. Si se li dona la mateixa importància als desequilibris i indicadors socials, que als desequilibris i indicadors macroeconòmics. Per això necessitem que tots nosaltres treballem junts i a fons amb tal de recuperar la iniciativa verda i d’esquerres a nivell europeu. El Partit Verd Europeu serà imprescindible per a articular una nova gran majoria que ho faci possible. Per això us desitgem molta sort i bona feina en la vostra convenció. Gràcies.