L'esperit de la guardiola

El discurs dominant en les relacions Nord-Sud a Europa s’articula entorn al tòpic recurrent de que la població de la perifèria mediterrània ‘ha viscut per sobre de les seves necessitats’. L’ociositat, l’ànim crematístic i l’hedonisme haurien abocat als ciutadans dels països que s’aglutinen sota l’acrònim de PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia Espanya, ara també Itàlia) a la trampa en la que estan agafats. Aquest prejudici molt estès a la premsa groga del nord i força arrelat, no emergeix d’una campanya recent, sinó que recupera un discurs tan vell com fals. Suposa una fractura moral d’Europa amb ràncies concomitàncies ideològiques que lamentablement ens trasllada a altres temps.

Fa més de cent anys Max Weber va escriure l’assaig ‘L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme’. En aquest text el filòsof, historiador i sociòleg alemany no pretenia defensar que el capitalisme, com a sistema econòmic, fos resultat de la reforma, sinó estudiar fins a quin punt la seva factura ideològica i expansió geogràfica i històrica tenien una determinada influència religiosa. Si be la cerca del benefici sense escrúpols ha existit en totes les èpoques i llocs, Weber apuntava que el tipus ‘modern’ d’emprenedor capitalista que defuig l’ostentació i el consum material de la seva riquesa te uns trets ascètics que s’alimenten d’una visió moral.

L’origen d’aquesta ideologia estaria en la reforma i en la traducció que fa Luter de la bíblia. El teòleg traslladà a l’alemany la paraula ‘ofici’ com a ‘Beruf’, un concepte íntimament lligat a la ‘Berufung’, la vocació o crida divina. L’ofici o professió, el treball en definitiva, es converteix en el sentit de la vida en si mateix, adquirint una dimensió religiosa. S’ha de treballar no per calmar els sentits o per satisfer les necessitats materials, sinó com a prova segura i visible de l’autenticitat de la fe i per la glòria de déu. El fruït del treball, la riquesa, no és menyspreable, sinó que ho és el fet de ‘descansar’ en la propietat, gaudir de la riquesa i cedir a la temptació de l’ociositat.

L’ascetisme protestant que impregna i es desenvolupa en corrents religiosos posteriors, carrega contra el consum luxuriós, carnal, ociós de la riquesa, i a canvi elimina a nivell psicològic els escrúpols de la moral tradicional enfront l’adquisició de béns. A més aquest ascetisme proveeix a l’empresari burgès que treballa i acumula riquesa per glòria de déu, de treballadors conscienciosos i abnegats que troben en la seva feina el sentit diví de les seves vides. Per aquells als que la vida no ha donat altres possibilitats, pel comú dels mortals que es lliuren a l’heretgia de treballar per satisfer les seves necessitats, la literatura ascètica defensa els salaris baixos, perquè la seva pobresa és condició inexcusable de la seva disposició a treballar.

Aquest plantejament que podem reconèixer fàcilment en alguns pamflets i titulars ‘nòrdics’ molt actuals, ens tempta a identificar l’acumulació de capital que caracteritza l’economia financera amb el resultat d’una constel·lació moral. I dic ‘tempta’ perquè sembla evident que el que importa d’aquesta visió no és la seva coherència ideològica sinó la seva utilització cultural com a legitimació de la situació actual. Es tracta del substrat, del cultiu conceptual que s’amaga sota cert discurs públic del 'nord' com a argument que justifica la segmentació moral i econòmica d’Europa en centre i perifèria.

Es dona la coincidència que els països dels PIIGS son de tradició catòlica (ortodoxa en el cas de Grècia), però la consistència filosòfica de l’anàlisi de Weber, que emergeix amb inusitada actualitat, ens traslladaria a una lògica religiosa que no ve al cas. Els ‘perifèrics’ no hem viscut per sobre de les nostres necessitats, sinó que n’hem guanyat per sota. El problema son els sous baixos i el subdesenvolupament social que tan bé retrata Vicenç Navarro en els seus escrits. Les febleses del nostre estat del benestar, la manca d’inversió en formació, infrastructures i innovació han llastrat les nostres economies. Un llast, una rèmora o una oportunitat per aquells que pensen que la competitivitat global de la Unió passa per disposar no ja d'una Europa de dues velocitats, sinò de dues categories productives.